1 Dijous Sant
2 Divendres Sant
3 Dissabte Sant o de Glòria
4 Pasqua Florida. Mones. Aplecs, caramelles i fontades
5 Dilluns de Pasqua Florida
23 Sant Jordi. Patró de Catalunya. Roses i llibres. Dia dels enamorats.
L’any 303 va morir Sant Jordi el dia 23 d’abril, i per això aquest dia es commemora la seva mort. Sant Jordi va ser un militar romà cristià mort per no voler renunciar a la seva fe. Probablement és un personatge llegendari.
La proposta de convertir aquest dia en festivitat va ser acceptada al 1456 per les Corts Catalanes.
Des del segle XV és tradició a Catalunya que cada 23 d’abril, considerat el dia dels enamorats, els nois regalin una rosa vermella “color de sang” a la seva estimada. I més tard en motiu del dia del llibre és costum que elles regalin un llibre al seu estimat. Aquesta tradició tant antiga encara perdura a l’actualitat.
El motiu de regalar una rosa vermella “com la sang” és degut a la llegenda, escrita per Iacopo de Varazze al segle XII, on Sant Jordi va derrotar el drac que terroritzava els vilatans d’una vila…:
Diu la llegenda que Sant Jordi, un soldat romà natiu del Pròxim Orient va ser el protagonista d’una gesta cavalleresca a Líbia. Però en trobem una altre que ens presenta Sant Jordi com el cavaller d’una gesta cavalleresca succeïda a Montblanc, Catalunya.
Narra la historia que un drac ferotge atemoria als vilatans de la vila de Montblanc i arrasava els voltants del poble. El drac podia caminar volar i nedar, tenia un alè tant pudent que enverinava l’aire i produïa la mort dels que el respiraven. Regnava el terror més gran per tot el regne de Montblanc.
Els vilatans van decidir que per tranquil·litzar la bèstia farien cada dia un sorteig entre tots els habitants i aquell que sortís escollit seria entregat a la fera.
Amb això van aconseguir que per un llarg temps el drac deixés de fer les destrosses que feia abans.
Però un dia va sortir escollida al sorteig la princesa Cleodolinda, la bella filla del rei. Alguns vilatans van oferir-se voluntaris per reemplaçar-la però el rei va ser just i sever, i amb el cor ple de dol va destinar-la a la mort, com a menjar pel drac.
La donzella va marxar cap al llac on residia el monstre ella sola mentre els habitants del poble la miraven des de la muralla. Només una mica més lluny de la muralla es trobà amb un jove cavaller sobre un cavall blanc amb una armadura daurada i brillant. Cleodolinda li suplicà que fugís ja que si el veia el drac se’l menjaria. El cavaller va dir-li que havia vingut expressament per donar-li mort al drac i que aquell dia no es menjaria pas a ningú.
De sobte va aparèixer la terrible fera i començà una curta però intensa lluita entre el drac i el cavaller que guanyà el cavaller clavant-li la llança deixant el monstre mal ferit. El cavaller, anomenat Sant Jordi, va lligar la bèstia pel coll i li entregà a la princesa perquè el portés a la ciutat. Quan tornaren, el poble que ho havia vist tot des de la muralla els van rebre emocionats i a la plaça de la vila van rematar l’animal.
De la sang del drac en va créixer un roser amb les roses més vermelles que algú pogués imaginar mai i Sant Jordi n’agafà una i li regalà a la princesa.
El rei va voler casar Sant Jordi amb la seva filla però ell pensava que no la mereixia ja que havia vingut per una revelació divina on havia vist que devia salvar la vila d’aquest monstre.
Finalment, desaparegué misteriosament tal i com havia arribat.
És per això que és costum que cada noi regali una rosa a la noia de la que està enamorada.
A la vila de Montblanc des de l’any 1987 reviuen la Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi on és representa la llegenda en els escenaris recollits per la tradició popular.
I el motiu de regalar un llibre pel dia de Sant Jordi va aparèixer al segle XX quan el valencià Vicent Clavel i Andrés(escriptor i editor) va proposar celebrar una festa per promoure i difondre el llibre a Catalunya i van escollir el dia 7 d’octubre de 1927, encara que el 23 d’abril de 1929 els llibreters van sortir al carrer i la iniciativa va tenir tant èxit que van canviar el dia del Dia del Llibre pel 23 d’abril, a mitja primavera que a més a més, coincidia amb la mort dels grans autors Miguel de Cervantes i William Shakespeare al 1616.
Aquesta festivitat no va ser aturada ni per la guerra civil espanyola(1936-1939) que reprimia la cultura catalana.
Sant Jordi és el patró de Catalunya, això fa que la diada prengui un caire reivindicatiu de la cultura catalana, d’ambient festiu relacionat amb la cultura.
Des del segle XV ja es coneix Sant Jordi com el patró de la comunitat Catalana. Es començaren a estendre llegendes on el cavaller Sant Jordi lluità amb comtes catalans com Borrell II, Jaume I, etc. i invocat pels almogàvers a les lluites.
Molts catalans guarneixen els balcons amb la senyera i surten al carrer a celebrar aquest dia.
A tots els pobles i ciutats de Catalunya es venen llibres i roses, destacant en especial la Rambla de Barcelona. Hi ha lectures de poemes, fragments de llibres i els teatres fan promocions especials.
A més a més hi ha paradetes amb reivindicacions polítiques, d’organitzacions humanitàries, etc.En el món educatiu es realitzen Jocs Florals, és un dia on les paraules tenen tot el protagonisme.
A més a més hi ha paradetes amb reivindicacions polítiques, d’organitzacions humanitàries, etc.En el món educatiu es realitzen Jocs Florals, és un dia on les paraules tenen tot el protagonisme.
La Generalitat l’ha declarada Festa Nacional de Catalunya però tot i així és un dia feiner i lectiu.
27 Mare de Déu de Montserrat. Pelegrinatges. Patrona de Catalunya
La Mare de Déu de Montserrat (coneguda popularment com la Moreneta) és la patrona de Catalunya. Està situada al monestir de Montserrat, és un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita per als turistes.HistòriaSegons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Déu a l'interior d'una cova. Quan el bisbe s'assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible ja que l'estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l'havia trobada i ordenà la construcció de l'ermita de Santa Maria, origen de l'actual monestir.La imatge en l'actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d'àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el xiquet assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d'alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l'univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.A excepció de la cara i de les mans de Maria i el xiquet, la imatge és daurada. La Mare de Déu, no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l'apel·latiu popular de "la Moreneta". L'origen d'aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmesL'11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril.El 1808, durant la Guerra del Francès, la Moreneta va abandonar el Monestir per primera vegada en més de set-cents anys, per por a la poca religiositat de les tropes de Napoleó. Els monjos la van amagar per la comarca. Un any després, tornaria a sortir i el 1811 encara abandonaria el seu lloc, poc abans que els francesos destrossessin l'abadia. Maur Picanyol, un ermità de Sant Dimes va amagar la figura al buit de sota una escala i va aconseguir evitar que fos destruïda per l'incendi que van provocar els francesos. El 1812 i el 1822 tornaria a sortir del monestir per raons similars.El 1835, amb motiu de la crema de convents, l'abat de Montserrat va confiar la figura a Pau Jorba, un pagès del Bruc que va guardar-la a casa seva durant nou anys, fins que es va reobrir el monestir. La figura estava tan ben amagada que el Bisbe de Barcelona va haver de contactar amb l'antic abat, llavors exiliat a Palerm per demanar-li on es trobava a Mare de Déu de Montserrat.Durant el segle XX es va amagar els dies de la Setmana Tràgica de 1909. Durant tota la Guerra civil espanyola la figura real va ser substituïda per una còpia.Rèpliques de la Mare de Déu de Montserrat pel món:A SevillaA la ciutat de Lima (Perú) se'n venera una rèplica.També a la ciutat de Santos (Brasil)A la ciutat de Bogotà (Colòmbia) hi ha el turó de Monserrate, que presideix la ciutat, amb un santuari que té una capella amb la Moreneta.Mare de Déu de Montserrat a l'altar major de l'Església dels Sants Just i Pastor de Barcelona.Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, a Montferri,A la ciutat sarda de L'Alguer una estàtua de la Moreneta va ser donada per un grup d'intel·lectuals catalans que, durant el franquisme, l'any 1960, varen fer un viatge cultural i identitari, anomenat després Lo Viatge del Retrobament. La Moreneta, s'ha col·locat a la Catedral de l'Alguer i se troba a la segona capella del creuer, comptant de l'esquerra.A Roma, hi ha una església que es diu Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols (el seu nom real és Església Nacional Española de Santiago i Montserrat) on s'hi venera una verge de Montserrat.A Terrassa n'hi ha una rèplica en un finestral del Raval de Montserrat al qual dóna nom.
La Mare de Déu de Montserrat (coneguda popularment com la Moreneta) és la patrona de Catalunya. Està situada al monestir de Montserrat, és un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita per als turistes.HistòriaSegons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Déu a l'interior d'una cova. Quan el bisbe s'assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible ja que l'estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l'havia trobada i ordenà la construcció de l'ermita de Santa Maria, origen de l'actual monestir.La imatge en l'actualitat és una talla romànica del segle XII realitzada en fusta d'àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el xiquet assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d'alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l'univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne.A excepció de la cara i de les mans de Maria i el xiquet, la imatge és daurada. La Mare de Déu, no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l'apel·latiu popular de "la Moreneta". L'origen d'aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmesL'11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril.El 1808, durant la Guerra del Francès, la Moreneta va abandonar el Monestir per primera vegada en més de set-cents anys, per por a la poca religiositat de les tropes de Napoleó. Els monjos la van amagar per la comarca. Un any després, tornaria a sortir i el 1811 encara abandonaria el seu lloc, poc abans que els francesos destrossessin l'abadia. Maur Picanyol, un ermità de Sant Dimes va amagar la figura al buit de sota una escala i va aconseguir evitar que fos destruïda per l'incendi que van provocar els francesos. El 1812 i el 1822 tornaria a sortir del monestir per raons similars.El 1835, amb motiu de la crema de convents, l'abat de Montserrat va confiar la figura a Pau Jorba, un pagès del Bruc que va guardar-la a casa seva durant nou anys, fins que es va reobrir el monestir. La figura estava tan ben amagada que el Bisbe de Barcelona va haver de contactar amb l'antic abat, llavors exiliat a Palerm per demanar-li on es trobava a Mare de Déu de Montserrat.Durant el segle XX es va amagar els dies de la Setmana Tràgica de 1909. Durant tota la Guerra civil espanyola la figura real va ser substituïda per una còpia.Rèpliques de la Mare de Déu de Montserrat pel món:A SevillaA la ciutat de Lima (Perú) se'n venera una rèplica.També a la ciutat de Santos (Brasil)A la ciutat de Bogotà (Colòmbia) hi ha el turó de Monserrate, que presideix la ciutat, amb un santuari que té una capella amb la Moreneta.Mare de Déu de Montserrat a l'altar major de l'Església dels Sants Just i Pastor de Barcelona.Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, a Montferri,A la ciutat sarda de L'Alguer una estàtua de la Moreneta va ser donada per un grup d'intel·lectuals catalans que, durant el franquisme, l'any 1960, varen fer un viatge cultural i identitari, anomenat després Lo Viatge del Retrobament. La Moreneta, s'ha col·locat a la Catedral de l'Alguer i se troba a la segona capella del creuer, comptant de l'esquerra.A Roma, hi ha una església que es diu Església de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols (el seu nom real és Església Nacional Española de Santiago i Montserrat) on s'hi venera una verge de Montserrat.A Terrassa n'hi ha una rèplica en un finestral del Raval de Montserrat al qual dóna nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada