DESEMBRE

6 Sant Nicolau. Fires de pessebres. Inici del cicle nadalenc

8 La Puríssima

13 Santa Llúcia. Fira de Nadal. La nit més llarga de l’any

Llúcia de Siracusa ,més coneguda com a Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que és venerada com a santa per les Esglésies catòlica iortodoxa. La seva festivitat se celebra el 13 de desembre, la nit més llarga de l'any segons el primer calendari julià, i és la santa patrona dels cecs i els mals de la vista.

 El dia de Santa Llúcia és considerada tradicionalment la data d'inici de les festes nadalenques. A la nit de Santa Llúcia solia començar a Barcelona la Fira de Santa Llúcia, que dura fins a Nadal i on es comencen a vendre figures de pessebre, avets, o d'altra ornamentació nadalenca.

HISTÒRIA:

Segons la creença popular, el pare de Llúcia hauria mort quan ella era una nena. Llúcia havia decidit consagrar la vida a Déu i fer un vot de virginitat però la seva mare, Eutíquia, la va prometre amb un home pagà. Per convèncer a la seva mare de què l'alliberés del compromís, Llúcia la va portar a resar a la tomba de Santa Àgata per demanar-li que curés la disenteria que Eutíquia feia quatre anys que patia. La malaltia es va curar i la seva mare va accedir a cancel·lar el prometatge i repartir el dot entre els pobres.

Però el seu pretendent va denunciar-la com a cristiana a un tribunal romà, i va ser sotmesa a un judici en el que s'intentà que abandonés la fe cristiana i adorés als déus pagans. Davant la negativa de Llúcia a venerar l'emperador Dioclecià com a Déu, va ser sotmesa a diverses tortures incloent-hi l'extracció dels ulls (tot i que segons la llegenda va continuar veient-hi) fins que finalment va ser decapitada.

COM ES REPRESENTADA:

Santa Llúcia és representada amb una palma i l'objecte del seu martiri (una espasa). A més a més, se sol representar mostrant els dos ulls que li van arrencar en una plata. Com a patrona dels cecs i guaridora dels mals de vista, els seus atributs habituals també inclouen un llibre o un llum d'oli.

24 Nit de Nadal. Neules i torrons. Missa del Gall. Restolines o torronades

La nit de nadal, és el 24 de desembre, i és una de les festes cristianes de les més importants junt amb la Pasqua. és una nit on s'acostuma a sopar tota la familia junta, i s'acostuma a menjar turrons i neules, a part del sopar i altres menjars.

COM ES CELEBRA:

És una nit màgica, tant com per els grans com per els petits ja que celebren "el caga tió".El tió és una celebració molt familiar. Cada casa celebra de la seva manera amb les cançons que ells volen varien segons la tradició de cada lloc. És una de les nits més màgiques de l'any. 

La celebració té l'origen en la gent del camp i els pagesos. Abans els troncs dels arbres es feien servir per fer eines i eren la principal font d'energia. El Tió representa la importància d'aquest recurs natural.

EL TIÓ:

El tió és un tronc, triat pels nens, que es converteix de forma "màgica" en un ésser a qui se ha de donar d emenjar ( pa sec, pells de fruita, fruits secs, etc.) i aigua, i que viu a la cuina o al menjador de les cases i que la nit de Nadal donarà els regals als nens.

Al tió se li posen unes potes i se li dibuixa una cara, cada casa com vol. Quan arriba la Nit de Nadal, els nens acostumen a fer una rotllana al voltant del Tió i cada nen, amb el bastó, canten la cançó per fer-lo cagar els regals, i va donant cops amb el bastó fincs que caga, com bé diu la cançó. Quan acaba la Nit de Nadal, el tió el guarden fins l'any pròxim, és a dir el Nadal següent. 

25 Nadal. Dinars familiars. Pastorets

Pels volts dels dies 25 i 26 de desembres és típic fer la representació teatral Els Pastorets a molts pobles de Catalunya:

L’argument de l’obra combina el que comporta el naixement de Jesús, la lluita del bé i el mal entre àngels i dimonis, i diverses històries succeïdes als pastors de Jerusalem per Nadal.

El gènere de l’obra és de drama religiós medieval, l’adoració dels pastors cap a Jesús la nit de Nadal, és a dir, del seu naixement que anaven a les esglésies a fer la missa del gall.

Els primers textos d’aquest gènere apareixen al segle XV i els Pastorets cap al XIX i XX. Des d’aleshores molts autors han escrit la seva versió dels Pastorets i avui en dia són representats per grups de teatre amateur i es representen en centres parroquials, centres socials i teatres.

26 Sant Esteve. Canelons. Trobada amb parents i amics. Pastorets

El dia de sant Esteve és l’endemà del dia de Nadal. Prové de segles anteriors, de la necessitat de tenir el temps suficient per tornar a peu des d’on s’havia celebrat la festa de Nadal fins a casa teva. Normalment es viatjava de nit i això comporta certes dificultats i cansament per això l’endemà del dia de Nadal és festa ja que la gent havia de descansar del viatge. D’aquí en traiem la dita popular: "Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva".

El dia de Sant Esteva és tradició a Catalunya que cada família es reuneixi amb l’altre meitat de família amb la que no havia menjat el dia anterior. Es costum menjar canalons de primer(a vegades fets amb la pilota restant de l’escudella del dia de Nadal) i pollastre farcit o tall rodó de segon, i per postres neules i torrons.

En acabat el dinar, els més petitets de la casa s’enfilen damunt una cadira per recitar un poema en veu alta i si als pares, avis, cosins i tiets els hi agrada li donaran uns diners com a premi.
Aquest poema n’és un de típic:

EL PESSEBRE

(Ramon Muntanyola)

Jo tinc un pessebre

petit i lluent

de suro i de molsa

tot blanc de tants bens.

Figures i cases

d'argila i paper

corrals amb gallines

dos bous i un pagès.

Tres dones que renten

amb l'aigua d'un rec

una altra que fila

i un vell que té fred.

Uns àngels que canten

d'un núvol encès.

Jo tinc un pessebre

bonic com cap més.

 

28 Sants Innocents. Bromes, llufes i enganyifes

31 Nit de Cap d’Any. Raïm. L’Home dels Nassos (en algunes poblacions és l’1 de gener)

L'Home dels Nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies té l'any. Només se'l pot veure el 31 de desembre o  per cap d'any. Al fer-se visible només el darrer dia de l'any, el personatge mitològic té, com tots els humans, un sol nas, i per tant, pot ser qualsevol persona.

Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'Home dels Nassos, una persona que té tants nassos com dies té l'any. Se'ls hi explica de tal forma que els nens s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar.Per arrodonir la broma, se solia dir als nens que se l'acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal de que el poguessin trobar.

Aquesta tradició malgrat el gran arrelament a la ciutat de Barcelona es present en diverses poblacions catalanes que presenten en alguns casos petites variacions o localismes.En moltes d'aquestes actualment s'organitzen cercaviles amb un capgròs representant l'Home dels Nassos.

CURIOSITATS:

A Barcelona, també és tradició, però amb molt menys seguiment, l'aparició de l'Home de les Orelles el dia 30 de desembre. Aquest personatge mitològic té tantes orelles com dies té l'any, i per això, apareix un dia abans que l'Home dels Nassos.