JUNY

3 Dijous de Corpus. L’Ou com Balla. Catifes de flors, enramades i Patum

6 Diumenge de Corpus. Catifes de flors i enramades
El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») és una festa de l'església Catòlica destinada a venerar l'eucaristia. És una festa mòbil dins del calendari litúrgic que la situa el dijous següent a l'octava de Pentecosta.

Aquesta festa, d'origen medieval i instituida pel papa Urbà IV l'any 1264, havia de servir a l'Església per a la veneració pública del sagrament de l'eucaristia, exaltant la doctrina del cos de Crist. Per això se li va atorgar un caràcter d'ostentació més propi de les festes paganes, que no d'una solemnitat cristiana. La festa pròpiament dita va arrelar ràpidament en els diferents estaments de la societat medieval i ha arribat fins als nostres dies malgrat haver perdut el caràcter religiós.

Barcelona i Girona van ser les segones ciutats del món que van celebrar el Corpus Chirsti amb una processó, de la que hi ha notícies des de l'any 1320.

Deslliurades de l'element litúrgic, recuperen el caràcter pagà de bona part dels elements que en diferents moments anaren introduint les classes populars a la festivitat religiosa, com ara les Enramades d'Arbúcies, el bestiari i altres entremesos absolutament arrelats a la tradició festiva a casa nostra.

Algunes de les festes de Corpus que s'han mantingut fins a l'actualitat són: la Patum de Berga, la festa de Corpus de Solsona, les enramades d'Arbúcies i de Sallent, les catifes de flors de Sitges i la Garriga, i la tradició de l'ou com balla a diverses poblacions, com Barcelona o Tarragona.

Enramades i catifes de flors

El costum de guarnir les cases amb enramades ve de l'època romana i és un ritus d'exaltació de l'element vegetal propi del cicle de maig.

Amb brancatges, fulles i flors s'exalta el caràcter immortal de la vegetació i es manifesta el desig que les seves virtuts s'encarnin en la comunitat. La flor, a més, és signe de bellesa i esperança en la plenitud.

Es creu que la nascuda el maig crida l'amor i porta molta ventura. La flor típica de Corpus és la de la ginesta. Per la seva abundància és la que més s'utilitza en les enramades i per llançar a l'aire al pas de la custòdia.

La idea de Corpus i de la ginesta estan associades que es creu que si algun any la ginesta no floreix no se celebrarà la festa de Corpus.

Una patum és una figura que representa un animal fabulós que es fa desfilar a les processons i festes populars. Formen part dels entremesos típics catalans propis del Corpus. La festa més coneguda on s'empren aquestes figures és la Patum de Berga que s'ha arribat a declarar Patrimoni de la Humanitat, concretament patrimoni oral i immaterial de la humanitat, segons la UNESCO l'any 2005.

Les figures més habituals són:

·         l'Àliga

·         Mulassa (Guita)

·         Gegants

·         Guites

·         Nans

·         Turcs i Cavallets

Per extensió i de manera figurada, s'aplica a aquella persona que té una gran consideració o popularitat, sovint més pel seu càrrec o per la fama aconseguida que no pas pels seus mèrits reals i presents.

20 Aplec al Canigó

La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes.

La idea va néixer a la Catalunya Nord, l’any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer "Canigó" va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració. L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui són poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.

L'escriptor Jacint Verdaguer, en el cant primer del poema Canigó ja recull la tradició de fer un aplec festiu en aquesta muntanya per Sant Joan, on les falles enceses són les protagonistes.

         

Del bosc de Canigó són los fallaires

que dansen, fent coetejar pels aires

ses trenta enceses falles com trenta serps de foc;

en sardana fantàstica voltegen

i de mà en mà tirades espumegen,

de bruixes i dimonis com estrafent un joc.

23 Focs de Sant Joan. Flama del Canigó. Coca, fogueres, cava i petards.

Revetlles.

La Revetlla de Sant Joan, la nit entre el 23 i 24 de juny la més curta del any ja que és a prop del solstici d’estiu, és una celebració tradicional que es du a terme arreu dels Països Catalans.

És diu que l’origen d’aquesta festa és pagà de reviviscència de les festes per al solstici d’estiu. Per altre banda es pensa que té un origen de burla i alegre en el fet que és la nit més distant a la nit de Nadal i per això hauria d’estar maleïda i estimada pel diable.

La nit de sant Joan és per celebrar el solstici d’estiu i és la festa més celebrada per la majora d’homes i dones amb cultura catalana. Sant Joan sempre ha estat una celebració de plena d’elements màgics i d’antigues supersticions.

A l’actualitat la festa s’ha reduït a la celebració de revetlles però encara són presents els petards, les coques i algunes fogueres.  La revetlla és el moment en que famílies, amics, coneguts… ballen, festegen i gaudeixen amb les fogueres i petards, amb el menjar, sobre tot de les coques de sant Joan i el beure.

La nit de Sant Joan s’ha associat sempre amb el foc i els focs d’aquesta nit es creu que tenen un poder purificador i la fascinació que ens provoca aquest element ha confluït en la creença tradicional de que el foc allunya els mals esperits. Per aquest motiu són enceses fogueres per espantar els éssers imaginares que volten per les nits, encara que en aquesta nit n’hi ha més.

Al segle XVIII van intentar acabar amb aquesta tradició de jugar amb el foc però va ser inútil; durant el franquisme també ho intentaren però la gent continuà amb la celebració clandestinament.

Cada localitat fa diferents fogueres, amb objectes de fusta que no serveixen, per encendre-les i que amb el seu fum s’emportin els mals presagis.

A diferents pobles catalans hi ha el costum antic de carregar a coll trocs flamejants mentre es corre pel bosc, els portadors s’anomenen “fallaires”. Els fallaires escullen un tronc de bosc i a la nit de sant Joan pujaven a dalt de tot de la muntanya i començaven la cursa. Al arribar a la meta llencen els troncs per encendre una gran foguera al poble.

A l’antiguitat, es feien diferents balls i danses al voltant de la foguera durant aquesta nit. A alguns pobles ballaven sardanes, a d’altres corrandes, etc. tot cantat pels mateixos balladors.

La màgica nit de Sant Joan creu en criatures fantàstiques, una altre manera d’anomenar aquesta festa és la Nit de les Bruixes ja que es pensa que està maleïda i que els éssers fantàstics, en especial malèfics, surten a campar durant aquestes hores amb més intensitat que durant tot l’any. En especial son éssers malèfic

És una festa que és celebra a altres indrets d’Europa però a Catalunya té un significat més especial, de reivindicació de la catalanitat, ja que aquesta celebració agermana tota la gent de les terres catalanes.

24 Sant Joan. Festa Nacional dels Països Catalans

El dia de Sant Joan com a Festa Nacional dels Països Catalans, sense reconeixement oficial, comença amb l’arribada de la Flama del Canigó. Aquesta activitat s’ha transformat en una tradició que cada any és portada a terme i expressa la voluntat dels catalans d’unir el nord i el sud de Catalunya amb el símbol de la Flama. Es transporta el foc en una torxa des del Canigó fins a tots els punts de Catalunya, però a més de ser transportada, aquesta flama significa el clam d’una nació que reivindica la seva cultura, la seva llengua, la seva historia i el dret d’auto-gestionar-se.

És el dia que els patriotes escollit com el dia que ajunta la nació i la reivindica unida, completa i independent.

El dia 24 de juny és el dia nacional de Catalunya, un dia de festa, de futur, d’unitat i de canvi, com és el solstici.

29 Sant Pere. Revetlles. Festes de pescadors