8 Mares de Déu Trobades. Núria Catalunya),
Meritxell (Andorra),
Font Romeu (Catalunya
Nord), les Ventoses (la Franja
de Ponent),
del Puig (País
Valencià), Trobada (Sant Llorenç des Cardassar - Mallorca)...
11 Diada Nacional de
Catalunya. Caiguda de Barcelona a la
Guerra de
Successió i pèrdua de
les llibertats de Catalunya (1714)
La diada nacional de
Catalunya o també conegut com l’Onze de Setembre, és la festa nacional de
Catalunya, i es commemora recordant la darrera defensa a Barcelona l’11 de
setembre de 1714.
La primera llei
promulgada pel reconstituït Parlament de Catalunya l'any 1980 va declarar
institucionalment la Diada
de l'Onze de Setembre com a festa nacional de Catalunya:
<<LLEI 1/1980, de
12 de juny, per la qual es declara Festa Nacional de Catalunya la diada de
l’onze de setembre:
El recobrament nacional
dels pobles passa, sens dubte, per la recuperació de les seves institucions
d’autogovern. Passa, també, per la valoració i exaltació de tots aquells
símbols a través dels quals les comunitats s’identifiquen amb si mateixes, ja
que sintetitzen tota la complexitat dels factors històrics, socials i culturals
que són les arrels de tota realitat nacional. D’entre aquests símbols, destaca
l’existència d’un dia de Festa, en el qual la Nació exalta els seus valors, recorda la seva
història i els homes que en foren protagonistes i fa projectes de futur. El
poble català en els temps de lluita va anar assenyalant una diada, la de l’onze
de setembre, com a Festa de Catalunya. Diada que, si bé significava el dolorós
record de la pèrdua de les llibertats, l’onze de setembre de 1714, i una
actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l’opressió, suposava
també l’esperança d’un total recobrament nacional. Ara, en reprendre Catalunya
el seu camí de llibertat, els representants del Poble creuen que la Cambra Legislativa
ha de sancionar allò que la
Nació unànimement ja ha assumit. Per això, el poble de
Catalunya estableix, per la potestat del seu Parlament, la següent Llei:
Article Primer: Es
declara Festa Nacional de Catalunya la
Diada de l'11 de Setembre.
Article Segon: Aquesta
Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat. Per
tant, ordeno que tots els ciutadans de Catalunya cooperin en el compliment
d'aquesta Llei i que els Tribunals i autoritats la facin complir. Palau de la Generalitat , a
Barcelona, 12 de juny de 1980. Jordi Pujol, President de la Generalitat de
Catalunya.>
El 2006, en l'Estatut
d'Autonomia es promulgà legalment que la bandera de Catalunya, l'himne Els
segadors, i la Diada
de l'Onze de Setembre, eren els símbols nacionals de Catalunya:
Article 8. Símbols de Catalunya:
1.
Catalunya, definida com a nacionalitat en l'article 1, té com a símbols
nacionals la bandera, la festa i l'himne.
2.
La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en
fons groc i ha d'ésser present als edificis públics i en els actes oficials que
tinguin lloc a Catalunya.
3.
La festa de Catalunya és la Diada de l'Onze de Setembre.
4.
L'himne de Catalunya és Els segadors.
5.
El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de
Catalunya i n'ha de fixar l'ordre protocol·lari.
6.
La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon als
altres símbols de l'Estat.
Desprès
de la darrera defensa de Barcelona, desprès de 14 mesos de setge davant el duc
de Berwick durant la
Guerra de
Successió en la que els Borbó i els Àustries van lluitar per tota Europa per
aconseguir la corona d'Espanya, on va adquirir caràcter de guerra civil ja que
els partidaris dels dos candidats estaven repartits per tot el territori. Els
Borbó estaven concentrats principalment a la part de la
Corona de
Castella i els Àustries per la part de la
Corona d'Aragó.
Amb la victoria de Felip V, s'implantà un sistema polític uniforme a gairebé
tots els seus dominis. Es van derrogar els privilegis nobiliaris, els Furs
locals i les institucions d'autogovern abans respectades per la
Casa d'Àustria a
tots els regnes declarats austriacistes. Per aquest motiu, l'11 de setembre
també es recorda la conseqüent abolició de les institucions i llibertats civils
catalanes.
El 1841 Antoni Llinàs inicià l'enderroc de la
Ciutadella militar de Barcelona al crit
de «Victòria per Catalunya i per Barcelona!», per bé que poc
després Espartero ordenà l'arrest d'aquell i la féu restaurar;
el 1863 l'historiador Víctor Balaguer va redactar Historia
de Cataluña y de la
Corona de Aragón, i dos carrers de l'Eixample de
Barcelona
foren dedicats a Rafael
Casanova i Antonio de Villarroel. Amb la
Revolució de Setembre de 1868, el nou cap
del govern espanyol fou el general català Joan Prim, que, coneixedor dels
anhels dels barcelonins, decretà la cessió de la fortalesa a la ciutat i
aquesta n'ordenà immediatament l'enderroc amb la instauració d'una placa que deia:
«La tiranía de Felipe V, primer Borbón, levantó la
Ciudadela. La libertad, al arrojar de España al último
Borbón, la derriba». El 1871 l 'historiador
Mateu Bruguera publicà Historia del memorable sitio de Barcelona i
el 1874, en el marc de la tercera Guerra
Carlina fou instaurada la
Diputació General de Catalunya o Generalitat
carlina, que restaurava la
Diputació General de Catalunya abolida per Felip V
el 1714, en virtut del decret signat a Estella pel pretendent Carles
VII i mitjançant el qual es comprometia a a restitució dels Furs catalans;
el decret de restauració de la
Generalitat de Catalunya constava de vint articles que
forjaven els pilars de la recuperació de les llibertats catalanes i retornava a
Catalunya les competències en impostos, justícia, municipis, policia,
exèrcit, ensenyament i funcionaris entre d'altres.
SOTA EL
FRANQUISME: (1939-1975)
Durant la
dictadura franquista la celebració fou novament prohibida, i fou
relegada a l'àmbit familiar i particular, però es continuà celebrant de manera
clandestina. El monument a Rafael Casanova fou retirat. Des
del 1940 el Front Nacional de Catalunya aprofitava la
diada per a cometre algunes accions propagandístiques: llençament d'octavetes,
penjament de senyeres, etc. En la diada de 1946 el jove del
FNC, Josep Corbella fou mort a trets per la policia mentre enganxava
pasquins. A partir del 1947, però, la davallada del FNC per
l'empresonament de la majoria dels seus membres va fer decaure la celebració.
No va ser
fins el 1964 quan es va reunir una comissió per a celebrar l'onze de
setembre, aprofitant el 250è aniversari i coincidint amb la celebració
franquista dels 25 años de paz, composta per Joan Reventós,
Josep Benet, Jordi Carbonell, Joan Colomines, Heribert Barrera, Joan
Cornudella, Joan Ballester i Santiago Albertí. Es van imprimir
octavetes i es van aplegar unes 3.000 persones a Barcelona.
A Sabadell es penjà una senyera al Monument a los Caídos.
El governador civil, Antonio Ibáñez Freire, va fer detenir 7 persones i
imposà fortes multes.
En la diada de 1967 un representant de Comissions Obreres i del Partit Socialista Unificat de Catalunya van formar part del Comitè, cosa que va donar un tarannà més popular i reivindicatiu a la celebració. Les següents celebracions restarien en segon pla a causa de la formació de
L'Assamblea
de Catalunya va convocar un acte massiu a Sant Boi de Llobregat l'11 de
setembre de 1976, que va ser la primera celebració legal de la diada des de la
Guerra.
L'any
següent, 1977, es va poder celebrar per primer cop a Barcelona, amb
una gran manifestació d'un milió de persones sota el lema "Llibertat,
amnistia i estatut d'autonomia". Les conseqüències polítiques
d'aquesta manifestació no es van fer esperar gaire: el 29 de setembre es
va restablir la
Generalitat de
Catalunya i el 15 d'octubre es va aprovar la llei d'aministia política.
L'Estatut d'Autonomia es va aprovar al 1979 i la llibertat es va anar
conseguint poc a poc durant la transició.
Des de la
proclamació oficial com a Festa Nacional de Catalunya,
l'any 1980, els actes de la
Diada estan
presidits per les institucions nacionals.
Les
entitats i els partits polítics tradicionalment fan ofrenes florals molt
abundants, tant a Barcelona com a la resta del Principat, als monuments
de Rafael Casanova i Josep Moragues.
Les
organitzacions i grups independentistes també presenten ofrenes al Fossar de
les Moreres, on van ser enterrats molts dels defensors morts durant el setge de
la ciutat.
Al llarg
del dia hi ha manifestacions, concerts i s'organitzen parades informatives amb
un caire reivindicatiu o festiu. Molts ciutadans pengen la senyera o
l'estelada als balcons. Els darrers anys a Barcelona s'ha
popularitzat el dia de Sant Jordi també per a aquesta diada.
Degut al
caràcter institucional i reivindicatiu de la jornada, en la majoria d'actes
públics s'interpreta Els Segadors, l'himne de Catalunya.
Des de
2004, té lloc l'Acte institucional de la
Diada Nacional de
Catalunya, organitzat conjuntament pel Govern de la
Generalitat i el
Parlament de Catalunya al Parc de la
Ciutadella de
Barcelona. L'acte vol recordar diferents efemèrides al voltant de fets i
personalitats rellevants de la cultura catalana.
L'11 de
setembre de 2012 es va celebrar una massiva manifestació a Barcelona,
organitzada per l' Assamblea Nacional de Catalunya sota el lema "Catalunya,
nou estat d'Europa". El ball de xifres varià segons la font, des dels
2 milions dels organitzadors als 600.000 de la delegació espanyola a Catalunya.
29 Sant Miquel. Fires agrícoles i fruiteres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada